Dr. Robert Davidson began his virtual talk “Cava’s Place” with what else but a toast with the bubbly drink. On February 26th, the University of Toronto Professor and Director of Northrop Frye Centre at Victoria College proposed that cava, unlike other terroir products, is not bound to a particular place. Terroir is usually the study of determining how a specific soil, climate, and topography can shape a food or drink. However, Professor Davidson notes how understanding cava requires a more nuanced look at the drink produced both in and out of Catalonia.
Greeting over sixty participants, Dr. Davidson outlined how historically, the idea of temporary social mobility defined the experience of drinking cava, previously known as xampany. Popularized during the Catalan Renaissance (la renaixença) in the mid-to-late 1800s, cava allowed the middle-class a sip of luxury. Two hundred years later and economics still shape the cava experience. Today, consuming cava from Catalonia is often seen as a political statement, a gesture in support or in protest against the Catalan separatist movement. Proving it to be so much more than a delightfully effervescent drink, Dr. Davidson’s educational talk proved cava will always have a place in Catalan Studies.
El doctor Robert Davidson va començar la seva conferència virtual “Cava’s Place” com no podia ser d’altra manera: amb un brindis amb la beguda de bombolles. El 26 de febrer, el professor de la Universitat de Toronto i director de Northrop Frye Centre al Victoria College proposava que el cava, a diferència d’altres productes de terroir, no està lligat a un territori concret. Terroir és sovint l’estudi que determina com un sòl, clima o topografia concrets condicionen un menjar o una beguda. Tanmateix, el professor Davidson, destaca com entendre el cava requereix una mirada més fina a aquesta beguda produïda dins i fora de Catalunya.
Amb més de seixanta assistents, el Dr. Davidson va destacar com, històricament, el concepte de mobilitat social temporal definia l’experiència de beure cava, que prèviament s’anomenava xampany. El cava va guanyar popularitat durant la Renaixença, a meitats i finals del s. XVIII, i, per a les classes mitjanes, era un petit glop de luxe. Han passat dos-cents anys i l’economia continua marcant l’experiència del cava. Avui en dia, consumir cava provinent de Catalunya sovint és vist com un acte polític, un gest de suport o de protesta del procés d’independència. Demostrant que el cava és molt més que una beguda efervescent, la conferència educativa del Dr. Davidson va deixar clar que el cava continuarà tenint un lloc en els estudis de catalanística.